Panadería Los Claveles
En nom de Déu vull començar Hi posaré voluntat
a fer unes poesies un poc de sa part meva
d'una família de Ferreries cadú sap a ca seva
que mus fan molt bon pa que és lo que li ha passat
perquè noltros puguem menjar sa família que anomenava
es pa fresc tots es dies són en Miquel i na Genoveva.
Una cosa vus diré Quan una en solec acabar
que de dirvus ja fris a fer-ne una altre ja hi torn
no vull que passi de llis en Miquel se n'anava es llit dijorn
que me sembla que està bé que prest s'havia de xicar
no sé com ho van fer perque havia de pastar
per poré tenir vuit fis. i després encendre es forn.
Escoltau lo que vus diré No vull ser gens ufanós
tant si és blanc com si és gris ni vull exigerar
l'any mil nou-cents seixanta-sis en es forn de dalt va anar
es veu que ets hi anava bé l'any mil nou-cents cinquanta-dos
un forn nou van ve de fer feen un pa tan hermós
per da feina a tots es fis. que dunava gust es mejar.
A jo sempre mágradat Ells vegades discuiten
dir ses coses a sa cara per fer sa cosa més bé
esò no és cap cosa rara i jo ara vus diré
és sa pura veritat que és lo que ells volien
tots es fis han semblat com que ara ja no hi cabien
a sumpare a sa mara. Los Claveles van ver de fer.
Los Claveles que van fer un dia Vegades sa cosa ha fuit
era una hermosura per aquí i per allà
el duen en tanta dulzura ells ho han turnat agafar
també e molta al·legria tant si és ple com si és buit
era una panaderia l'any mil nou-cents vuitanta vuit
i també una pastisseria, en es polígon van anar.
M'agrada es rallar clar M'agrada pendre mida
unaltre cosa vus vull dir quan faig una cançó
quan sumpare va morir no me sap cap greu es diró
el van trobar a faltar que és una cosa molt pulida
ells nos van acovardar veure una família tan unida
i es negoci van seguir. en tanta satisfacció.
Toni Moll,Ferreies 1995